Els Badia

MIQUEL BADIA I CAPELL

(Torregrossa 1906 – Barcelona 1936)

Miquel Badia i Capell, nascut el 10 de març de 1906 a Torregrossa (Pla d’Urgell), lloc on passà la seva infància, es va traslladar a Lleida a estudiar batxillerat als Maristes. Amb 14 anys es va traslladar a Barcelona per fer estudis superiors a l’Escola de la Nàutica amb el desig d’èsser pilot de la marina mercant. En aquells anys va treballar de dependent d’una farmàcia i va estudiar alhora. S’afilià al C.A.D.C.I. i també a Estat Català poc després de que el nostre partit fos fundat per Francesc Macià i Daniel Cardona el 18 de juliol de 1922.

Arribada la dictadura de Primo de Rivera i amb els principals dirigents d’Estat Català exiliats a França i a la Catalunya Nord, ell restà al Principat i, juntament amb altres militants del partit que, com ell, no s’havien exiliat, fundà un grup armat secret com a suborganització d’Estat Català per combatre la dictadura (la “Santa Germandat Catalana de la Bandera Negra”).  Implicat en l’anomenat Complot del Garraf, en el que es pretenia fer volar el tren en que anava el rei Alfonso XIII, va ser detingut per la policia espanyola i condemnat a 12 anys de presó. Empresonat, complí condemna durant 5 anys, amb un tracte duríssim, als penals espanyols d’Ocaña i d’Alcalá de Henares fins que, finalment, fou amnistiat el 1930 amb la caiguda de la Dictadura. L’estada a la presó entre els 19 i els 24 anys marcà profundament el seu caràcter i reforçà encara més el seu ideal independentista.

De caràcter molt enèrgic i decidit, aviat es convertí en un estret col·laborador de Francesc Macià, de qui formarà part de la seva escorta personal. Després de la proclamació de la República Catalana el 14 d’abril de 1931 (tristament convertida en II República Espanyola) va ser nomenat per Francesc Macià cap de les Joventuts d’Estat Català. En aquells anys Estat Català s’havia integrat de manera autònoma dins ERC i, amb el nomenament de Badia com a cap de les Joventuts, Macià va pretendre dotar a les joventuts de l’esperit combatiu i idealista que sempre havia caracteritzat Estat Català. Sota el guiatge de Miquel, les joventuts prengueren el nom dels dos partits, anomenant-se JEREC, és a dir, Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català i serien organitzades ben aviat en escamots representant sempre un baluard fermament independentista dins d’un partit (ERC) en el que també havien amplis sectors regionalistes.

El 1932 va ser secretari de Josep Dencàs, aleshores conseller de sanitat i d’assistència social i, com en Miquel, militant d’Estat Català. El 24 de novembre del 1933 va mobilitzar una part dels 8000 escamots de les JEREC per cobrir les vacants derivades d’una vaga de conductors dels serveis públics. En passar Josep Dencàs a la conselleria de Governació, el desembre del 1933 fou designat Secretari General d’Ordre Públic, i el març del 1934 ja passà a ser cap de serveis de la Comissaria General d’Oredre Públic de la Generalitat, càrrec que equival al de Cap Superior de la Policia de Catalunya. Un cop al seu càrrec va intentar mantenir l’ordre públic davant de la difícil situació provocada pels pistolers de la FAI mentre treballava també en combatre la corrupció que havia aleshores i, sobretot, contra el joc il·legal, fets que li crearen molts enemics. La seva tasca com a cap superior de policia fou molt curta, sis mesos després de ser designat, el setembre de 1934, va ser forçat a dimitir del càrrec per Lluís Companys per la seva intervenció en el procés judicial contra l’advocat Josep Maria Xammar –dirigent del Partit Nacionalista Català-, en què féu detenir el fiscal i l’acusà d’haver provocat incidents amb el públic, pel seu menyspreu envers el català i per les seves frases injurioses a la Generalitat i la seva policia. Pocs dies després, Badia va rebre un acte d’homenatge al Palau de les Belles Arts en el decurs del qual el president Lluís Companys fou xiulat i escridassat al prendre la paraula per les Joventuts del partit.

Juntament amb en Josep Dencàs va ser un dels organitzadors de l’aixecament del 6 d’octubre del 1934 malgrat que Companys va oposar-se en tot moment a restituir-lo com a cap superior de policia. Després del fracàs de l’aixecament es negà a entregar-se a l’exèrcit espanyol i va optar per fugir, havent-se d’exiliar a París fins que fou expulsat de l’estat francès i hagué de marxar a Colòmbia, fins que, gràcies a les gestions del seu germà Josep, va poder establir-se a Brussel·les i posteriorment a Andorra.

Durant l’any i mig que durà el seu exili, hagué de fer front a les acusacions dels partidaris de Companys i en Lluhí i Vallescà, que li atribuïen juntament amb Dencàs la responsabilitat del fracàs de l’aixecament d’octubre de 1934 malgrat que ell era conscient de que el fracàs havia estat intencionat justament per poder ser usat pels regionalistes d’ERC per poder culpar al sector independentista del partit, representat per Estat Català, que els hi feia nosa de cara a poder seguir la seva política de entesa amb els republicans espanyols. Aquests conflictes entre els dos sectors principals d’ERC, iniciats ja pràcticament des de la creació sdel partit i agreujats molt després de la mort del president Macià, en aquests moments arribaren a un dels seus punts de més intensitat. La gent d’Estat Català, que ja abans dels fets d’octubre s’havia plantejat ja abandonar ERC per aquesta raó, ho retardà per no comprometre l’èxit de l’aixecament, però aleshores, un cop aquest fracassà per les actuacions poc clares i les negligències del president Companys, és decidí a fer-ho tant bon punt els fos possible, essent Miquel Badia un dels principals promotors d’aplicar aquesta alternativa.  En retornar al país després de l’amnistia resultat de la victòria del Front d’Esquerres el febrer de 1936, treballà per la reorganització de les JEREC de cara a preparar la sortida d’Estat Català d’ERC. En aquest sentit, els partidaris de Dencàs i de Badia iniciaren una forta ofensiva dins les JEREC que provocà finalment que Estat Català abandonés Esquerra Republicana de Catalunya i es reorganitzés de manera independent amb la incorporació a més del Partit Nacionalista Català i Nosaltres Sols!.

Malauradament en Miquel Badia no va poder veure culminat aquest procés ja que, el 28 d´abril de 1936, a dos quarts de dues de la tarda, i havent-se-li denegat la Generalitat el permís d’armes per poder defensar-se malgrat que havia estat repetidament amenaçat de mort, finalment va ser assassinat en plena llum de dia al  carrer Muntaner de Barcelona per pistolers de la FAI, juntament amb el seu germà Josep. Els seus assassins van ser Manuel Costas, Ignacio de la Fuente, José Villagrasa i Justo Bueno, la seva identitat va ser feta pública gràcies a la investigació duta a terme pels periodistes Josep Maria Planas i d’Avel·lí Artís i Gener (Tísner) ja que el procés d’ investigació del crim per part de la Generalitat i la justícia va estar plena de negligències. Un dels assassins, en Ruano, va morir després dels Fets de Maig de 1937 a mans de gent d’Estat Català. Justo Bueno va tractar de passar-se al franquisme després de la guerra adduint com a mèrits davant ells franquistes el haver estat anticatalà i executor de la mort dels Badia. Inicialment aquesta jugada li va sortir be però finalment, a causa de la gran quantitat de crims i delictes comesos durant la guerra (fins i tot contra els seus propis companys de la FAI), va ser detingut, jutjat, i condemnat a mort. Després d’una estança llarga a la presó model de Barcelona, en la que casualment va coincidir amb molts militants d’Estat Català, finalment fou ajusticiat.

Com exposa Jaume Ros i Serra, “l’enterrament fou un acte multitudinari que depassà de molt les afinitats polítiques del nacionalisme. La majoria dels catalans i especialment els barcelonins havien viscut aquell període tèrbol d’atracaments i d’atemptats. Com deixar de reconèixer l’esperit de lluita i de sacrifici d’un Miquel Badia que moria per haver defensat tanmateix l’ordre, Catalunya i la República?”. Per a vergonya de la ciutat de Barcelona el nom del seu assassí està inclòs en els monòlits de homenatge als “immolats per la llibertat de Catalunya” al cementiri de Montjuïc i, per altra banda, els Badia, als qui l’any 1937 fou dedicada una plaça en homenatge (l’actual plaça de Francesc Macià) no compten amb cap carrer ni plaça després que el franquisme li canviés el nom passant a ser a plaza de Calvo Sotelo.

JOSEP BADIA I CAPELL

(Torregrossa, 1903 – Barcelona, 1936)

Josep Badia, nascut l’onze de setembre de 1903 a Torregrossa (Pla d’Urgell) i fill d’una família camperola –el seu pare era xollador-, era el germà gran de Miquel Badia, 3 anys més petit que ell, i el qui va inculcar la consciència nacional a Miquel que els duria anys més tard a tots dos a afiliar-se a Estat Català poc després de que fos fundat.

Després de treballar un temps en un banc a Tàrrega, l’any 1920 es va traslladar a Barcelona. Va practicar l’atletisme i la natació, integrant-se als primers escamots d’Estat Català, fundats el 1922 per Eduard Xalabarder, Daniel Cardona i Manuel Pagès, que cada diumenge anaven a fer exercicis de preparació militar a la muntanya. De tarannà autodidacta i emprenedor i treballador infatigable, la seva actuació a Estat Català es destaca per la seves dots organitzatives.

El 1931 era vocal de l’Avenç Democràtic Republicà de Sant Andreu de Palomar, presidit per Josep Dencàs i Puigdollers. Amb el seu germà va participar en els fets del sis d’octubre de 1934 –a conseqüència dels quals haurà d’exiliar-se- i organitzà escamots armats per tal de defensar-se dels enemics de Catalunya.

La casualitat va fer que fos assassinat d’un tret de bala efectuat per pistolers de la FAI en sortir de casa seva, juntament amb el seu germà, davant el número 38 del carrer Muntaner de Barcelona el 28 d’abril de 1936. L’objectiu de l’atemptat era el seu germà però els assassins no tingueren escrúpols en acabar també amb la seva vida.

Com hem comentat més amunt l’enterrament dels dos germans va ser un acte multitudinari.

———————————-

Biografia dels germans Badia publicada a la revista “Ara, òrgan de les joventuts d’Esquerra ESTAT CATALÀ” publicada el 30 d’abril de 1936, dos dies després del seu assassinat:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: